Llarga via pel mig del bosc frondós,
ens delecta el bell regal de la natura
i ens escorta, d’unes aus, la refilada.
Escruixidora polifonia, que no ens atura.

Petita és la pausa, assossegador el racó;
xerriquem aigua del minso rajolí,
romanalles de la font, pel rude estiu estroncada; rebeig de pau, que ens fa d’esperó.

Seguim d’un corriol les beceroles,
s’esmuny cap la foscor, fent-se el fonedís.
Forta baixada, mans tenses tocant el fre,
mirada curosa esbrinant-ne el destí.

Viarany, raseret, senda i finalment camí,
i creix el ritme; equilibri través la garrotxa,
engolim-nos com bestioles entre els arbres.
Fruïm amb la brega; aquest, sia el nostre fi.

jvp, març 2003